Suport Tibet

Fa més de cinc dècades que l'exèrcit xinès d'alliberament popular va envair el Tibet. En aquests anys, les polítiques del govern xinès al Tibet van intentar sistemàticament assimilar els tibetans i destruir la seva identitat.


Actualment, fins i tot la possessió i exhibició de la fotografia de Sa Santedat el Dalai Lama, líder del poble tibetà, estan fora de tota tolerància al Tibet i subjectes a severes sentències de presó. L'expressió de qualsevol dissensió per part dels tibetans és reprimida cruelment, sense cap indulgència.

A més, el pla econòmic urbà del govern xinès al Tibet ha facilitat la migració a gran escala de xinesos a àrees urbanes del Tibet i una més gran marginalització de la gent tibetana, no solament política, sinó també social, econòmica i cultural. Leonard doyle, un reporter del diari londinenc The Independent, que va ser convidat al Tibet pel govern xinès junt amb altres periodistes estrangers amb base a Pequín per testificar sobre el progrés allà, va comentar al seu despatx informatiu del 8 d'agost de 2005 des de la capital de Tibet, Lhasa: "Malgrat el flux de diners a Lhasa i els majors projectes d'infraestructura per tot Tibet -una terra de la mateixa mida que Europa occidental -, existeix l´evidència que el tibetà comú no està sent beneficiat. Un 85 per cent dels tibetans viu en àrees rurals o en el gueto de Lhasa, on són àmpliament exclosos de l'apogeu econòmic de la Xina."
La mateixa observació es va fer al despatx del 18 d'agost de l'agència France Press, que diu: "Només una petita minoria del 15 per cent de tibetans ètnics ha tingut algun benefici. Ells són, principalment, empleats del govern i empreses estatals i han ingressat en la classe mitjana relativament acomodada, permetent-los gaudir de luxes materials que van d'equips de DVD a automòbils i departaments moderns. La resta pot estar condemnada a l'eterna migradesa en el fons del mercat laboral, competint per treballs no especialitzats que la mà d'obra importada pot fer igual o millor."

Avui, la major amenaça que el poble tibetà enfronta és el risc de perdre la seva identitat cultural. Actualment, al Tibet l'ensenyament i l'estudi de la filosofia budista tibetana estan seriosament limitats. Com va informar el diari mexicà Cambio de Michoacán, sota la bandera de la modernització i el desenvolupament econòmic els temples i monestirs són transformats en llocs d'atracció turística en comptes d'espais de veneració i estudi religiós. Igualment, els monjos són forçats a servir als turistes com a guies en la seva visita als temples i monestirs, en comptes de dedicar-se a desenvolupar els seus estudis religiosos.

De la mateixa manera, les polítiques del govern xinès van disminuir sistemàticament la importància de l'idioma tibetà. Avui gairebé tots els assumptes relatius a l'administració es realitzen en xinès. El tibetà només s'ensenya en escoles primàries i mitjanes.

Jutjant pel desenvolupament que s'ha donat al Tibet en les últimes cinc dècades, el Tibet ha perdut més del que ha guanyat sota el poder xinès, com ja va declarar el desaparegut Panchen Lama tres anys abans de la seva mort, el 28 de gener de 1989. En les dues primeres dècades de comandament xinès al Tibet, de 6000 monestirs i institucions tradicionals d'aprenentatge només 13 van poder sobreviure i la resta va ser destruïts. Més de 1.200.000 tibetans van perdre la vida com a resultat directe del comandament xinès. No hi ha ni una sola família tibetana que no hagi estat afectada per la presència xinesa al Tibet.


Malgrat que el poble tibetà ha sofert enormement en el passat, és més important mirar cap al futur. Mantenint això en ment, Su Santidad el Dalai Lama va decidir, ja a mitjan els anys 70, resoldre el tema del Tibet comprometent-se en un diàleg i una negociació seriosos amb els líders xinesos.

El 1979, Deng Xiaoping va declarar que tot es podia discutir excepte la independència del Tibet. En resposta a aquest gest, el Dalai Lama va enviar dues missions exploradores a Beijing, el 1982 i el 1984, per dialogar amb els líders xinesos sobre el futur del poble tibetà. Lamentablement, l'únic tema que els líders xinesos estaven disposats a posar sobre la taula era la tornada incondicional del Dalai Lama i no el problema del poble tibetà.


Malgrat la falta d'una resposta positiva per part dels líders xinesos, el Dalai Lama va mantenir la seva actitud|postura inicial. El 1987 i el 1988, ell va fer dues propostes. L'essència d'aquestes va ser que Pequín havia de garantir una autonomia significativa per al poble tibetà. El va deixar en clar que no buscava la separació del Tibet de la Xina o la independència del Tibet. Infortunadament, els líders xinesos no van respondre positivament a aquestes iniciatives. Davant d'això, el contacte directe entre els enviats del Dalai Lama i el lideratge xinès va arribar a un abrupte terme el 1993.


Malgrat aquests esdeveniments desafortunats, el Dalai Lama es va mantenir optimista i compromès amb el seu enfocament, anomenat la VIA DEL MIG. Ell creu que, sense importar com de grans o petits siguin els conflictes, la solució duradora només pot venir del diàleg i una negociació cara a cara i no a través de l'ús de la força.




Tsewang Phuntso, representant del govern tibetà a l´exili per a Amèrica Llatina, entrevista per al diari LA NACIÓN (ARGENTINA) del 22 de setembre de 2005.